Jornada escolar intensiva tot l’any?

Vella aspiració del professorat de secundària i batxillerat. Torna el debat a la taula del Departament degut a la crisi. Aquesta modalitat no és cap innovació al territori espanyol del sud. El clima, i ara l’austeritat pressupostària, s’imposen a les raons pedagògiques? Es complementen o contradiuen?
La iniciativa catalana sorgeix d’un IES gironí. Els arguments d’estalvi són evidents quant a despeses de menjador i la rendibilitat dels locals que poden tenir altres usos a la tarda. Les incògnites recauen en la conciliació familiar: la concentració horària escolar està renyida amb la jornada laboral dividida –majoritària- dels adults. Si els pares no poden fer-se càrrec dels fills a partir de les tres de la tarda cal buscar alternatives extraescolars, en el mateix centre o fora, amb les càrregues econòmiques conseqüents. Si l’administració ha de subvencionar-les serà pitjor el remei que la malaltia.
La proposta té connotacions i camins oposats al sistema nord europeu que ens emmiralla. Estem d’acord que els resultats de les activitats acadèmiques matineres són més brillants que a partir del migdia, però, sis hores interrompudes per mitja d’esbarjo, ¿tenen una eficiència per igual? Factors climatològics, geogràfics i de transport, familiars i laborals s’han de consensuar molt bé per no perjudicar el rendiment intel•lectual, abans de prioritzar l’economia. Si s’aplica a l’ESO i BAT, i el centre té tots els nivells educatius, ¿no pot ser una distorsió familiar el fet d’anar portar i buscar més d’un fill en hores diferents?
L’autonomia dels centres, segons la LEC, aprova la llibertat organitzativa de cada escola, sempre que els tres estaments –pares, professors i alumnes- tinguin el vistiplau de l’administració. Tant els centres públics com els concertats han d’oferir una mateixa estructura horària bàsica. No hi pot haver tractes de favor ni la lliure elecció de jornada partida o intensiva. Seria l’arrel discriminatòria de bons i millors, nova font de conflictes laborals entre funcionaris i docents de la concertada. Un centre subvencionat no es por convertir en elitista en funció de l’ampliació voluntària de l’horari. Ni tampoc seria ètic que el professorat aprofités la conjuntura oportunista de la crisi per aconseguir la reivindicació de la jornada lectiva intensiva, posposant conveniències més favorables del sistema actual per part dels alumnes i famílies.
Les experiències d’altres regions poden ser molt valuoses. Si la decisió vingués donada únicament per l’imperatiu de la tisorada i contra mesures pedagògiques o socials, seria un experiment fallit més, com la difunta setmana blanca. Els sistema educatiu del país està cremat de canvis i assajos. Estem estigmatitzats pel fracàs i l’abandonament prematur de l’escola, un 30% sense la titulació corresponent. Si la concentració lectiva fos un estímul per dedicar les tardes al treball personal responsable o dirigit, seria un gran pas. La bona administració del temps i l’esforç personal són els dos artífex de l’èxit.
Ramon Mas Sanglas – ???