El PSC ha trobat un
subterfugi polític intermedi entre la independència i l’estat autonòmic agònic.
Tampoc s’escapa del veto constitucional a l’hora de passar el sedàs del
referèndum que els seus germans del PSOE no admeten, malgrat compti amb
antecedents europeus més favorables que l’independentisme ferotge. Quins
ingredients composen el federalisme espanyol tan desconegut com hipotètic?
Una federació pot
sorgir per acord entre diversos estats o regions independents amb el propòsit de
resoldre problemes mutus com la defensa (origen ascendent). És el cas d’USA, Canadà,
Mèxic i Suïssa. També pot néixer per la descomposició d’un Estat unitari i les
seves funcions de govern, com el Brasil i Bèlgica (model descendent). El poder
de les regions constituents té nivells de descentralització diversa. Les
competències es poden cedir i restringir de forma bidireccional. L’Estat central
no és totalitari. Cada regió té representació federada al Senat únic a més dels
poders de cada estat. Les regions constituents atorguen prerrogatives limitades
al govern central i en el cas de la descentralització funcional hi ha
coresponsabilitat de drets. Si l'autonomia de les regions difereix entre elles,
les federacions són asimètriques, encara que tinguin el mateix estatus
constitucional.
Els models europeus no
tenen parangó amb les possibilitats federalistes espanyoles. Els lànders
alemanys, simètrics en economia i poder adquisitiu, tenen un equilibri intern
envejable, diferent de les regionalitats ibèriques desequilibrades en
productivitat. Un federalisme basat en la solidaritat dels veïns ens porta a
l’actual desajust fiscal de les balances. El candidat del PSC no vol
centralisme ni independentisme. En què consisteix l’estat federalista amb poder
a decidir? Abans d’exigir-ho als sobiranistes, ¿quina pregunta inequívoca faria al poble català
sobre la integració al federalisme espanyol?
Demana un govern
central “federal” amb serveis comuns (defensa, exteriors i protecció civil) ,
Senat i Congrés. La Generalitat assumiria totes les competències restants, com
ara educació, sanitat, justícia, seguretat o habitatge... ¿En que difereix de
l’autonomia actual si el PSC vol una
caixa i clau comunes? Un canvi de nom no solucionen les mancances econòmiques,
les friccions identitàries dels catalans, ni milloraria el poder adquisitiu de
les regions menys competitives sense una reestructuració territorial. El vot
exigeix claredat sobre el futur.
Ramon Mas Sanglas –
12/11/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada