Vila d’Abadal tenia raó

“No hi ha una gran majoria de catalans que vulguin la independència", ha sentenciat Duran i Lleida, líder d’Unió Democràtica. Com ho sap sense una consulta popular? Ha brollat una vegada més la doble ànima de CiU en moments electorals i crítics. L’empenta del sobiranisme convergent gràcies al lideratge d’Artur Mas s’ha vist frenada sobtadament per unes declaracions maquiavèl·liques del segon comandament de la nau: “És dolent per Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya”. És el ressò i fotocòpia del missatge del PP. Si al pànic i la incertesa entre els passatgers que ens ve de fora hi afegim la rebel·lió de la mateixa tripulació, ¿on arribarà aquest vaixell el dia 25-N? Prou de jocs i recels partidistes interns. Prou de polis bons i polis dolents. No  interessen les vostres disputes ideològiques, hipotètiques i cagadubtes. Només volem una agenda clara i fiable perquè Catalunya vagi millor sense un llast espanyol asfixiant. Si abans de fer un referèndum democràtic i oficial qüestioneu -d’entrada- l’essència del mateix poder popular a decidir, ¿en quins polítics hem de confiar? Senyor Duran i Lleida, ¿no és capaç de ser honrat amb el nom del seu partit?

Fa unes setmanes va començar la depuració interna d’UD. L’alcalde de Vic, Vila d’Abadal, president de l’ Associació de municipis per la Independència, va ser relegat com a diputat al lloc 42è de la llista d’Unió Democràtica. D’aquí la seva renúncia. L’excusa oficial va ser per manca de mèrits parlamentaris quan en realitat s’amagava el veto a la seva independència, que no combrega el partit. S’ha vist novament el llop camuflat. Gràcies, Duran, per dir-ho a temps. Només queden dues opcions: l’escissió oficial de la coalició CiU per no perjudicar als convergents independentistes o votar ERC sense més dilacions. El nou Parlament serà decisiu per encarar el referèndum sobre el futur de Catalunya. La crisi no podrà aguantar quatre anys de centralisme restrictiu, ni amb la suposada vareta màgica del senyor Duran a Madrid. Menys orgull polític i més autocrítica. Dels seus fracassos negociadors estem vivint de caritat fa anys, no per falta de solidaritat. Senyor Duran, no oblidi qui mana en democràcia, si encara hi creu.

Ramon Mas Sanglas – 3/11/2012