ERC, no t’arruguis ara

Continua l’egocentrisme partidista després del 25-N parlant en llenguatges diferents. La falta d’entusiasme en un moment crucial d’aliances per formar un govern fort descol·loca novament la ciutadania. Senyors republicans, heu rebut un llegat electoral  -transvasament de vots convergents- no solament per exigir un estat propi, també per treure Catalunya de la crisi en primer lloc. Hi heu de ser a les verdes i a les madures. Durant la campanya tots aspireu ser presidents. Després un baralleu pel lideratge de l’oposició (ERC, PSC, PPC) per vetar. El tot o res és un mal servei polític. Ser crossa d’un govern no és governar. Aquest “nou país per a tothom” l’heu de fer amb el partit guanyador, cedint interessos per les dues bandes, si no voleu que Espanya doni per enterrat el sobiranisme amb la vostra divisió. L’independentisme ha confiat en vosaltres amb un 100% més d’escons, però, insuficients. La remuntada després d’anys de sequera per dissensions internes, us fa imprescindibles amb humilitat, convicció del repte i diàleg, en moments crítics.  Heu rebut la confiança del poble per formar part de la governabilitat activa, no de la comoditat tova de l’oposició. Hem de continuar escrivint el futur dels catalans i dir que res ha passat contra el dret a decidir proposat en aquesta legislatura. Necessitem dos partits concentrats en una sola veu.

És ingrat haver de retallar per imposició de fora, senyors d’ERC, mentre Catalunya sigui una part del territori espanyol. Voleu protegir, lògicament, els sectors més febles, educació i sanitat. Heu programat treure l’euro per recepta, gravar la banca amb més retencions i la reimplantació transitòria de l’impost de successions. No us carregueu el minúscul estalvi familiar que queda. Teniu alternatives de recaptació reduint institucions, personal innecessari d’assessorament, protocols i nòmines prescindibles. Si la liquiditat mensual és un calvari per culpa de la morositat sistemàtica de Madrid, planteu cara sobre la continuïtat de la quota catalana de solidaritat. Paguem amb la mateixa moneda, si més no. Expliqueu-ho units.

ERC s’equivocarà si es nega formar un govern de concentració per anar a la independència. No tindrem peix sense mullar-nos. Per tastar l’èxit s’ha d’assumir el risc del desgast. La fermesa o negligència en sortir de la crisi tindrà repercussió directa a l’hora del referèndum. Qui votarà a favor d’un estat feble i uns dirigents desavinguts?  Els ulls estan posats en la vostra eficiència d’ara endavant per atendre les emergències del dia a dia, no l’independentisme post consulta. Les prioritats no es poden invertir sense perdre de vista l’objectiu final. És l’hora de demostrar la vocació política que pregoneu i el poble troba faltar.

Ramon Mas Sanglas – 30/11/2012