Immersió lingüística i trilingüisme

La politització espanyola de l’escola ha tret de context social els valors individuals, socials i pedagògics de la immersió lingüística real. Situem-nos sobre el concepte, la reglamentació i les persones en funció de la llengua familiar, la procedència i l’entorn geogràfic del seu hàbitat.

Punts de partida: (1) -La llengua pròpia de Catalunya és el català. (2) -El castellà i català són cooficials i obligatoris per igual a Catalunya al final de l’escolaritat. (3) –Es pretén oficialitzar l’anglès amb el mateix rang obligatori progressivament. (4) –Degut a la prohibició del català durant la dictadura el castellà s’imposà durant dues generacions en detriment del català, ara més minoritari. (5) -La realitat de parla catalana és desigual a la família, al carrer, als mitjans escrits i de comunicació pels antecedents històrics esmentats.  (6) –El fenomen migratori a Catalunya és plural pel seu origen i bastant focalitzat en comarques i barris poblacionals. (7) –Les persones nouvingudes a Catalunya –no nascuts aquí- sobrepassen els dos milions, amb graus diferents d’integració lingüística: només entenen el català o gens, el parlen, el llegeixen o l’escriuen. (8) –La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) determina el català com a llengua vehicular d’immersió –respectant particularitats- per cohesionar les diferents parles (més de 100) juntament amb la cooficialitat del castellà. L’èxit del model és reconegut arreu.

Immersió lingüística és l’aprenentatge de les àrees curriculars de cada curs en una mateixa llengua –normalment l’autòctona- , excepte la segona llengua i l’idioma estranger. Objectius bàsics: impartir nous coneixements usant la llengua pròpia del país –més obvi quan es dóna poliglotisme en el grup-, expandir la parla i comunicació social en català i la cohesió amb l’entorn pensant en el futur laboral. No concebem un estudiant o treballador que se’n vagi a Berlín o Londres per quedar-s’hi sense saber unes nocions d’alemany i d’anglès, respectivament, que anirà millorant. Qui necessita més immersió en la llengua desconeguda és el forà, no l’autòcton. El nen castellanoparlant o de fora només surt de la seva bombolla lingüística quan connecta amb l’escola catalana durant cinc hores. Si li reduïm al 50% o més la immersió catalana, per atendre l’idioma estranger i la seva  llengua, dificultem la integració. Fora de l’escola no tindrà alternatives compensatòries si la família i el barri no és catalanoparlant. Cercles immigratoris com Baix Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, per exemple, la immersió en català hauria d’ocupar el 90% de la jornada. És el millor premi i ajut. Inversament, els centres amb alumnat d’arrel catalana podrien incrementar la immersió castellana –Catalunya Central, en general-  si fallés la comprensió o la fluïdesa verbal, malgrat els recursos externs de l’aula. Única regla de proporcionalitat: que les dues s’han d’assolir per igual. Quan l’equilibri de la doble cooficialitat sigui l’adequat, el % d’anglès hauria d’incrementar-se com a tercer objectiu del trilingüisme.

Aquesta lògica de sentit comú xoca quan llegim denúncies de pares castellanoparlants exigint més castellà a l’escola catalana, quan els seus fills tenen el privilegi d’una immersió perfecta per arrelar idòniament al país. Estan de pas o pateixen fòbia catalanista? Els passaran factura més endavant. Els queixosos haurien de ser els catalans per poc castellà, en tot cas, si l’entorn no els compensés. Les hores d’immersió no tenen perquè ser les mateixes en tots els centres i comarques. S’imposa una flexibilitat en funció dels resultats de les tres llengües, sempre comunes i obligatòries en tota l’escolaritat, mai troncals o d’especialitat. Fer-ne bandera partidista de l’ensenyament és crear un conflicte social que no existeix. L’Autonomia amb llengua pròpia ha de vetllar la seva, primerament, i la comuna de l’Estat com a oficial. Amb la formació lingüística adequada del professorat i els recursos necessaris, el fracàs escolar minvarà, sempre i quan es respectin les normatives pedagògiques consensuades sense  interferència política ideològica ni mediàtica.

Ramon Mas Sanglas – 10/12/12
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/para-que-inmersion-linguistica/71798.shtml