Què amaga la data del referèndum?

Tot just signar l’acord CiU-ERC s’ha disparat tota l’artilleria espanyola per terra, mar i aire. No s’han quedat curts de calibre. Des de recursos al Constitucional contra la consulta, passant per l’ofec econòmic estatutari d’obligat compliment, fins l’amenaça de suspensió de l’autonomia per desobediència, prèvia deshabilitació del president. On està l’oferta del Rajoy dialogant per refer els ponts del pacte fiscal fallit? Els seus ambaixadors incendiaris (Alonso, Montoro, Soraya, Margallo) fan impossible redreçar esforços comuns que demanen a Catalunya. El xantatge mensual en les nòmines transferides és mala fe reiterada, no per manca de recursos. Reben els impostos catalans en escreix i a temps. Actituds i fets d’un país enquistat. És la resposta a un govern abans que el Parlament pugui engegar la tasca per afrontar el miracle dels nous pressupostos, les retallades imposades i l’estudi politico-econòmic del referèndum. L’escalada d’aberracions centralistes evidencia una miopia política contraproduent i la por de perdre una Catalunya maltractada i decidida, que vol sobreviure i créixer posant mans a l’obra la voluntat de les urnes.

Capítol especial, l’anticatalanisme de la reforma educativa (Wert) que aprofundeix les arrels secessionistes. Tocar la immersió lingüística és tocar el pare i la mare, la identitat històrica creada des de l’escola. Intocable per sagrat i exitós. L’intent d’espanyolització una paradoxa per definició. Fins quan la resistència? És possible un segon assalt negociador a la Moncloa? El límit d’intoxicació avançarà el dia del referèndum? La fermesa del pacte CiU-ERC arribarà al final sense fissures o s’hi afegiran nous socis? Hi juguen tres factors: la sortida raonable de la crisi, amb qui i com s’afrontarà la consulta, la frontalitat espanyola i europea al sobiranisme català. Els tres secrets de la data movible. L’únic cert, que el ciutadà serà la peça devaluada durant i després del procés per la morositat extorsionadora de l’Estat, que podria reduir la vida parlamentària a mesos comptats. De rebre una oferta espanyolista perdonavides ¿serà una temptació per als indecisos i polítics poc amics de noves aventures?

Els torpedes de fora impacten, els de casa no? De set partits només dos han sabut mossegar-se l’orgull partidista i brindar un servei comú al poble. Els restants s’han atrinxerat a la cadira ideològica i la submissió centralista. La desunió política interna no forjarà un nou país. No heu entès l’abecedari de la democràcia. El dret a decidir (estat sobirà, federal, autonòmic, independent) no és del polític ni del partit, el té únicament el poble. El vostre joc d’egoisme amenaçarà de cataclisme el referèndum per no saber pactar ni la pregunta inequívoca. La visceralitat hispànica (l’ADN polític) prefereix les discrepàncies a la coincidència. Les culpes no vénen totes de fora quan alimenteu la discòrdia interna amb algun judes de casa. Sense un empresariat més convençut i la fermesa política unitària la balança referendària del SÍ serà dubtosa. Si l’estrangulament mensual ha de ser la recepta per canviar d’opinió, el masoquisme no és cap teràpia positiva, només la convicció. Un fracàs polític pot induir una decisió popular errònia. La traïció tindria un preu immerescut molt car. Les ignomínies de la història no ens han alliçonat prou com a poble? “Espanya no vol ser canviada” (Artur Mas), però, nosaltres –afegeixo- ho necessitem per sobreexistir.

Ramon Mas Sanglas – 21/12/2102