Majoria absoluta a l’ombra

CiU seguirà governant amb els millors del seu partit i dotze diputats menys. Coratge, estratègia, temeritat? El senyor Mas no podrà ser titllat d’arrogant o marginador perquè ha instat ERC a compartir una governabilitat bipartidista (tres en realitat). L’opció republicana a col·laborar des d’una oposició compromesa –sense intimidacions ni xecs en blanc- dóna pas al continuisme convergent en solitari. Decisió legítima d’Esquerra malgrat el desencís del votant que desitjava veure-la governant. Una minoria numèrica insuficient assistida per una majoria implícita a la penombra, permanent i per escrit, ¿és agafar-se a un ferro roent?  Trucs de la política pactista: governar sols per decret de les urnes amb el consens de la segona força. No és paradoxal ser líder de l’oposició al mateix temps que braç dret del govern. Li queda l’esquerre per apaivagar els mals aires de la resta més recalcitrant o espanyolista. La primera mostra serà la investidura i la prova de foc els pressupostos 2013. Una solució intel·ligent i democràtica, lluny del gran desori que llegeix Madrid d’unes eleccions anticipades. El dret a decidir reforçarà l’arc parlamentari que caldrà treballar de valent envers un sobiranisme fructuós.

L’equilibri de la balança no serà fàcil: recaptar per sobreviure i mantenir el caliu del referèndum. Està garantida la segona part –menys urgent- malgrat discrepàncies de data. El punt fràgil de la fidelitat radica en les aplicacions socioeconòmiques més immediates i la coincidència en les fonts de recapta. Els programes dels dos tenen en comú el què, no el com. La crisi, l’atur, el deute passen per davant de l’independentisme, àlies estat sobiranista. Aquest no és la solució recorrent més immediata ni la clau directa per emergir del daltabaix social. El mal de queixal del país és no disposar de recursos propis i haver-los de manllevar –engreixant el deute -a qui ens té presoners, el mateix de qui ens volem segregar. L’assetjament té línies constitucionals i estatutaris que fa temps es traspassen. D’aquí la morositat envers Catalunya. L’extorsió a pa i aigua, ¿accelerarà el procés secessionista? O per contra, un pacte xantatgista d’emergència nacional, ¿aturaria el projecte catalanista? Aquesta cruïlla podria ser tan necessària com estrepitosa, causa imperativa de consulta popular sense dilacions. Espanya necessita del nostre 8% de solidaritat i nosaltres dels recursos estatals legítims que ens deneguen. Com es neutralitzen els comptes i l’impacte del conflicte de forma justa?

Repartir-nos el pa que queda sense poder-ne comprar més serà la negociació diària entre  neoliberals i republicans. Saber cedir sense claudicar trets essencials del programa respectiu és l’eix d’estabilitat governativa durant la legislatura. Mútuament s’han de comprometre a picar pedra quatre anys a Madrid fins que la seguretat independentista tingui llum verda garantida entre la ciutadania.

Ramon Mas Sanglas – 4/12/2012
http://blogs-lectores.lavanguardia.com/colaboraciones/majoria-absoluta-a-lombra-43036