Cop de democràcia

El caos que viu la societat espanyola envers els seus polítics i governants es pot qualificar de bèl·lic. Poder democràtic contra poder polític. Cadascú amb les seves armes i secrets. Quin sentit té lluitar contra la democràcia per seguir manant amb les mans brutes?

Un cop d’Estat popular, és contradictori en una democràcia? En absolut. Gens fàcil, però plausible, desitjable i necessari quan impera el caos democràtic. És l’única arma del poble per conservar el seu poder, mitjançant la trinxera de les urnes. Contra qui? Els mals governants del país, lamentablement. Contra els polítics que enarboren una llei electoral momificada –la seva arma d’imposició- dins la fortalesa constitucional, votada només per un terç de la població. Presumeixen molt de demos (poble) i de kratos (poder) i estan afusellant la democràcia amb la corrupció, la sordesa al clam massiu de canvis institucionals i la degeneració del partidisme. Esclaten les bombes més antidemocràtiques sobre un poble lligat de mans i peus i ningú se’n fa responsable. Solament amb intel•ligència i unió salvarem els nostres drets. No tenim més sortides ni defenses. L’últim cartutx contra uns comicis que ens retenen presoners és votar en blanc, massivament, fins l’alliberament. Buidem els escons parlamentaris fins que una llei electoral oberta ens permeti triar els nostres mandataris, no els seus. Prou al radicalisme de les candidatures imposades.

Si la majoria de l’electorat votés en blanc (sobre buit) o la candidatura “Escons en blanc” ¿quina representativitat democràtica tindrien les càmeres parlamentàries? Votar en blanc no és abstencionisme ni vot nul (Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, art 96,5). El vot en blanc comptabilitza en el total de l’escrutini. A partir del 3% (comicis generals) i del 5% (locals) els partits redueixen escons, que han de quedar buits amb plena validesa. La voluntat popular de les urnes és insubstituïble.

Les burles democràtiques fan feredat. Un govern absolutista ineficient i opac que no escolta les manifestacions contra la degeneració i les injustícies socials no pot manar. Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb 600.000 signatures a favor de proclamar els toros d’interès cultural, ¿tindrà prioritat al quasi milió i mig de voluntats per implantar la dació d’habitatge amb lloguers socials? Abans els animals que les persones? S’ha de reformar l’entramat organitzatiu del país i enterrar un sistema que no funciona i segresta llibertats. Una maquinària governativa -sense legitimitat popular per fer consultes- , que es revisa cada quatre anys és obsoleta i abocada a la degradació. Ens imaginem l’eficàcia del 50% d’escons buits per llei?

La democràcia se salvarà amb més democràcia. La política dels polítics ha fracassat. La corrupció i el mutu xantatge és la caiguda al buit d’un poder que el poble ha de suplir directament. Agafem el tren de la regeneració o se’n va tot al carai. Llistes noves i obertes, cares renovades, savis expertes i sobretot mans netes. Fer neteja vol dir passar pel sedàs de la democràcia, no del partit. Arbitratge popular, no polític. Punt i final a la poltrona permanent (vuit anys, màxim), passar per la duana neutral dels comptes públics i fora prebendes posteriors. No ens mereixem una telesèrie de llibretes, espionatge, regals, sobres i paradisos. Un “Sálveme” polític diari. Fem rogatives perquè baixi foc del cel i converteixi en cendres tanta immundícia. Sense més excuses de la crisi econòmica urgeix italianitzar la nació amb la tecnocràcia democràtica més pura i dura.

Ramon Mas Sanglas – 13/2/2013