Set de poder

El PSC ha fet un pas molt important pel catalanisme. Felicitats. Decidir és la primera categoria de la persona: ser lliures.

La voracitat pel poder polític provoca deliris de grandesa al partidisme. On està la vocació de servei que pregonen? No mana el poble en democràcia? La funció i expansió de cada formació ha d’estar pautada per la societat, no per les esgarrapades deslleials internes de cada facció política. Si el poble català intenta emergir de l’opressió hispànica per trobar més oxigen, ningú li pot privar. El PSC porta 35 anys de marginació i sotmès a un centralisme ofegador. Creu haver conquerit la majoria d’edat per tenir veu pròpia al Congrés. No pot anar contra la voluntat d’un poble que desitja donar la seva opinió sobre el futur que aspira. La llibertat també és un dret  vinculant al polític –com a representant- i al poble com a subjecte jurídic de ple dret.  Les declaracions de Rubalcaba són esperpèntiques. “ Seria una bogeria deixar anar el PSC. Les generals no es poden guanyar sense Catalunya ni Andalusia. Si ens separem del PSC no guanyarem les eleccions en almenys una generació”. Trista vida la del polític si el seu protagonisme i raó de ser  consisteix només en guanyar eleccions. La corrupció política, la fam de jerarquia i l’obstinació en el sistema electoral tancat està acabant amb la poca credibilitat ciutadana. Volem una regeneració amb neopolítics ben formats, sense ascensos per mèrits d’ afiliació, amb consciència de servei temporal i despresos de tot privilegi posterior. 

Ramon Mas Sanglas – 28/2/2013
http://www.lavanguardia.com/politica/20130302/54367929639/set-de-poder.html