Pel mateix ordre i amb celeritat. No podem
caure del foc a les brases per segona vegada. Seria un error històric anar les
urnes sense una reforma electoral integral, nacional i autonòmica. Un país
sense nord polític ha de refer els fonaments democràtics. Res de pedaços. L’alternança
del bipartidisme de la nació ha fracassat a diferència d’USA. Fem net del
fangar polític amb una reestructuració del sistema governatiu. A les formacions
partidistes els urgeix un baptisme institucional en les regles internes de joc.
L’exclusivitat del partidisme per accedir al poder ha tocat fons. El nou planter
que necessitem per liderar no ha de ressorgir necessàriament de les sigles
polítiques actuals. No hi ha mal que
algun bé no porti. La vocació de mandatari i servidor públic té altres fonts
alienes a les estructures tradicionals. La tecnocràcia jurídica i economicista
és un pou de saviesa i perícia que pot donar excel·lents protagonistes sense
passar pel sedàs de la partitocràcia. La neutralitat ideològica serveix millor
a la imparcialitat democràtica.
El foc nou de la llei electoral ha de començar
per encetar la reforma constitucional que regula el mecanisme intern dels
comicis estatals, autonòmics i locals. S’acosta el moment reclamat d’enfortir
una democràcia que trontolla revisant l’esquelet del Congrés i la necessitat o
inutilitat d’un Senat qüestionat. És una oportunitat òptima per retocar les
funcions reials, la legalitat territorial per fer referèndums, el finançament
dels partits i avaluar l’estructura i rendibilitat de les autonomies i
diputacions. Un moment ideal pel socialisme espanyol obstinat en plantejar un somni
federal. El comú denominador de tota la moguda és la cuirassa de la
incorruptibilitat política amb la independència efectiva del poder legislatiu,
executiu i judicial. Que els jutges no puguin ser nombrats pels partits com ara.
El codi ètic o conducta antifrau ha de marcar un procés automàtic contra el menor
indici de corrupció política en tots els nivells de l’Estat.
Una legislació electoral neutral i
democràtica no pot fabricar-se en la cuina del partidisme. És la llei sobirana
del poble. Seria inadmissible una reforma electoral autonòmica o estatal sense
el vistiplau popular en referèndum. Trenta-cinc anys de candidatures tancades,
manipulades des de l’interès partidista ens ha dut a la paràlisi democràtica,
la corrupció, la ineficiència gestora, el seguidisme i la perpetuïtat de la
poltrona política. Models de comicis europeus no en falten. L’essència de la
llibertat electoral radica en la tria dels candidats individualment, no en
grup. Vol dir llistes obertes, sense ordre predeterminat, alfabèticament. Cada
regió, autonomia o província té assignat un nombre màxim de diputats en funció
del nombre d’habitants. L’elector pot votar aleatòriament els seus preferits.
El polític de proximitat és el predilecte, normalment. Una
bona ocasió per reduir el nombre de diputats al Congrés i als parlaments
autonòmics en època de crisi.
Sens dubte l’arc parlamentari canviaria de
color, si el blanc fos dels diputats apolítics o sense dependència partidista.
També l’eficàcia, sense oblidar les incògnites del cost de promoció personal. “Pels seus fruits els coneixereu”, és la
millor propaganda per ascendir de rang. La societat es mereix bons
administradors dels seus tributs. Qui fiqui la mà al calaix o al plat que trobi
una justícia implacable immediata per no corrompre l’entorn. Així revifarà la
credibilitat perduda en els governants que el ciutadà vol a la mida dels seus
drets i no del polític intocable.
Ramon Mas Sanglas – 3/2/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada