Prostitució política

 Cada dia presenciem espectacles polítics més llastimosos. Senzillament, la prostitució del poder i la demolició de la democràcia. La dignitat política ha perdut la responsbilitat de la dimisió quan és tacada per la corrupció. Com i quan trobarem la frontera de tanta
rancúnia i traïdoria entre el partidisme?

L’home és ambiciós per natura. Qui més té, més en vol. La generositat espontània és escassa i vocacional. La cobdícia descontrolada és immoral i porta la degradació personal. Es comença per poc, en el silenci i l’opacitat. Si es recullen els primers fruits de la malifeta sota impunitat del sigil, creix la gosadia sense escrúpols amb més conquestes.

Qualifiquem la prostitució sexual com el pecat més antic de la humanitat. La transacció econòmica i comerç físic entre persones i  béns privats. Compravenda de serveis recíprocs. En què se sembla i difereix de la corrupció política? Les dues comporten degeneració de l’ètica, desviació de la conducta humana i transgressió de normatives comunes quan perjudica tercers.   La gravetat política recau en els beneficis il·legítims i la malversació de béns públics per persones o partits compromesos al servei d’un col·lectiu a qui representen per votació.  La quantia esdevé un espectacle pel descrèdit, més quan esquitxa el mateix govern. Els mitjans de comunicació i la tecnologia mediàtica escodrinyen els amagatalls polítics més recòndits fins la vilesa del xantatge més brut i l’espionatge entre partits. Compra i venda de persones amb traïdoria.

La prostitució política és diversa. Poques vegades és unipersonal. La més estesa és externa en efectiu, compra de càrrecs o en espècie entre empresaris, governants i la manipulació urbanística. L’adjudicació d’obra pública amb suborns a nivell individual i amb participació partidista ha estat habitual. És la contaminació interna en xarxa com el finançament irregular de formacions polítiques i la subvenció camuflada de campanyes electorals. La complicitat bancària protagonitza un capítol destacat amb condonacions de préstecs. Tota permuta de poder per diner o llicències il·lícites és prostituir i enfangar la política. Enriquir-se políticament és una prostitució més roïna que la sexual per abusar impunement del contribuent de l’erari públic sense el seu consentiment, fet que no es dóna en l’intercanvi carnal amb l’acord de les parts, si no hi ha l’esclavitud per proxenetisme.   

La prostitució pot ser social, ideològica, econòmica, religiosa, sexual. A l’edat mitjana es feien pactes ignominiosos dins l’àmbit eclesiàstic, la noblesa i l’aristocràcia. Quan fallava el consens es desencadenaven les guerres més inversemblants. En època de dictadura era soterrada. Ara està coberta d’un mantell de democràcia que personatges sense miraments aprofiten sota un finançament borrós i la poltrona de les candidatures tancades. Per eradicar aquesta xacra s’han de canviar els dos sistemes: la llei dels comicis i dels partits. 

La corrupció política és un segrest i la descomposició democràtica. El gran incendi de la desafecció ciutadana. El desconcert és increïble i ningú troba les portes de sortida, inclosa la justícia que no té recursos ni solucions eficients. Els polítics tocats i tacats no volen veure’s en el mirall de la pròpia corrupció ni desaparèixer per dignitat. Una democràcia real no mereix l’estigma de corrupta als ulls europeus per uns polítics desvergonyits que la llei no aparta amb contundència i a vegades indulta.

Ramon Mas Sanglas – 11/2/2013