Sobiranisme en la corda fluixa

La corrupció del país ha trepitjat les línies democràtiques àmpliament El pitjor moment per a una Catalunya en transició. Tota una intencionalitat maligna? Les emergències tenen un límit per evitar la fatalitat. Hi som a temps encara?

Pocs votaran una nació catalana empastifada que no ens mereixem. Honestedat i corrupció no casen amb una Catalunya ufanosa i plena. És l’hora d’un bon cop de falç. L’assetjament polític de casa nostra de tot un cercle mediàtic espanyol no propicia una consulta popular neta. Rentem conceptes, fets i males conductes. El fangueig polític i empresarial a tot nivell ja no és delictiu als jutjats? Hi hem de conviure i veure-ho amb ulls de normalitat? Estem farts d’esmorzar, dinar i sopar amb el mateix menú televisiu, radiofònic, digital i escrit. Ens han capbussat en el diccionari bàsic de la corrupció amb les seqüeles més pejoratives: amnistia fiscal, atur, blanqueig, corruptela, delicte, denúncia, desnonaments, deslleialtat, diner negre, dossiers, escoltes, espionatge, favoritismes, fiança, immoralitat, impunitat, imputació, indult, infiltració, injustícia, paradís fiscal, presumpte, sobres, sobreseïment, xantatge. Ingredients i llenguatge de claveguera impropis d’una democràcia sana. Vocable tabú preferent: dimissió. La democràcia és sobirana i el sobiranisme democràtic. El món polític no pot capgirar l’estat de dret usurpant el poder amb un absolutisme segrestador. És l’hora de la paraula prou amb un cop de democràcia.                         

El president de Catalunya pretén escombrar la brutícia dels organismes públics amb un decàleg impulsat pel Parlament. El tret de sortida seria una llei de transparència amb eleccions obertes, la fiscalització dels comptes partidistes i la democratització política interna. Massa tard? L’imperi de la corrupció arrelarà si no es regenera el codi ètic del governant polític i apolític. Stop a les reformes salvatges contra els innocents. Les retallades en educació, sanitat i benestar han obert més portes a la regressió amb més atur, mentre segueixen intactes els beneficis dels potentats. La complicitat política s’ha annexat als estaments putrefactes. Per on començar? La cirurgia plàstica superficial allargarà l’agonia democràtica. El punt neuràlgic de la reforma governativa  no consisteix solament en eliminar el 82% dels sous de regidors i alcaldes de petites poblacions. Seran els caps de turc de la perversitat remunerativa de les altes esferes polítiques institucionals i ministerials. Si no s’arriba al moll de l’ós de la maquinària estatal tocada de mort tindrem un nou maquillatge polític vergonyós.

És una fal·làcia distreure la corrupció, la baixa qualitat democràtica i el procés sobiranista de Catalunya amb preteses reformes anticrisi a costa dels febles i més morositat. Si la democràcia de les urnes no trenca els lligams entre els mecenes banquers i el partidisme el nostre món social serà una trencadissa irremeiable. Qui posarà el cascavell al gat? Es busca una mà innocent que s’atreveixi ficar-la al foc.

Ramon Mas Sanglas -20/2/2013