Regeneració política i llei electoral

L'antídot de la corrupció, la transparència, ha perdut tota significativitat real. Ho confirma la incredulitat social envers la política. Sense la regeneració de dues lleis urgents (finançament dels partits i dels comicis) les estructures més bàsiques del país seguiran malmeses per antidemocràtiques.

“Tenim l'oportunitat de regenerar la democràcia i la política espanyola i fer els canvis que s'hagin de fer” (E.Aguirre). Ganes de fer-ho també? Democràcia i política espanyola són extrems quasi antagònics, dissortadament. El poble necessita recuperar el seu poder que els partits li han usurpat i corromput a través de polítics degenerats. D’agrair les bones intencions de la cimera anticorrupció de la Generalitat, però ineficaç. No es poden barrejar poders judicials i polítics. És el mal que patim, la politització judicial i viceversa. La transparència s’ha de centrar en la renaixença del partidisme i una nova llei electoral integral. Tants anys d’immobilisme amb els mateixos cromos s’ha facilitat el camuflatge de les finances polítiques irregulars a costa d’un dèficit democràtic galopant: la incredulitat en els mandataris.

L’oligarquia partidista no és garantia per renovar un sistema contaminat pels mateixos actors. Per refer unes estructures d’Estat malmeses s’ha de cridar la societat civil apolítica i tots els parlamentaris. No volem rentats d’imatge ni cimeres de culpabilitat. Sense canvis radicals veurem miratges democràtics patètics. Qui es cregui impol·lut i net no té dret a desentendre’s. Té més obligació d’explicar als culpables com no untar-se el dits. Els corruptes no poden ser cirurgians del propi mal per extirpar les cèl·lules malignes del propi cos. Uns necessiten tractament de quimioteràpia agressiva i tots de la vacuna per evitar possibles contagis. Són les conductes de la persona que cal recuperar per netejar el sistema. Exigim un reset i reformatar la maquinària partidista (finançament) i el mecanisme governatiu (comicis) sense privilegis econòmics ni impunitats. S’han de reorientar els pols invertits. El poble no és el mosso del polític que té la missió de representar i servir al seu amo.

Per què només el professional de la política pot muntar-se el seu món recolzat en una llei electoral a mida i el suport financer públic o privat opac? Seguint la metàfora mèdica, ¿què diríem de l’estudiant de medicina que optés només per les assignatures del seu grat, un lloc de feina segur i el sou auto imposat? Una llei electoral ha d’avalar la imparcialitat dels candidats siguin polítics o apolítics. Tot ciutadà expert que rebi la confiança del poble pot dirigir el país. Les qualitats del bon governant no van lligades -per cap llei universal- al sedàs del partidisme tradicional, la afiliació i la meritòria interna. Aquesta tela d’aranya pot ser causa de corrupció.  Tenim molts models europeus de llistes obertes amb aspirants de proximitat. Urna única o doble. Poder optar pels mandataris de més confiança, de partits diferents o de cap és fugir d’uns candidats imposats i repetitius. Normalitzem la temporalitat (8 anys màxim) sense prebendes posteriors. El poble lliga al governant mitjançant uns comicis, no el revés. Seria la mort de la democràcia. Caurem en un cercle viciós si deixem en mans del partidisme la legislació electoral sense el vistiplau directe de la societat. Regenerar un sistema públic és donar-li vida i eficiència per voluntat majoritària del amos.

Ramon Mas Sanglas – 8/2/2013