Donacions a canvi de res?

Les sacsejades dels partits polítics fan aflorar les mitges veritats i els pecats amagats sota la manta de l’opacitat. El cas Gürtel, Millet, Palma Arena, València, Almeria,...els més recents, fan perdre la bona fe i credibilitat política, si encara existia, i reafirma als abstencionistes consumats. Les donacions que reben els partits i fundacions annexes, per part d’entitats privades, bancs, caixes, particulars, és un fet habitual històric, a més dels diners públics dels ciutadans a través de l’Estat. La incògnita és, a canvi de què? Ningú regala per plaer, per excés o altruisme. No parlem de donatius a cap ONG. Només per la condonació d’impostos en la declaració de la renda? Idíl•lic i no compensable. Per què tantes cauteles en preservar l’anonimat i tants escarafalls quan el frau veu la llum del dia? Aleshores, tot són penediments, virulències, justificacions de mala consciència i urgències per legislar les fonts del poder econòmic dels partits. Sense “donacions” no hi haurien compensacions, és a dir, “corrupcions”.

Legalitat, ètica i transparència. Tres valors molt bonics a l’aparador dels polítics, mentre no els atrapin in fraganti. Ni el client que diposita els seus estalvis o capital en les entitats bancàries sap on van a parar els seus diners -a canvi d’uns mínims interessos-, ni els electors saben d’on surten els muntatges milionaris del partit que voten. Això és la democràcia a mig camí, perquè no mana qui vota, sinó qui s’imposa amb més recursos. Qui compara el futur de Catalunya amb Itàlia no va errat, si crear un partit amb diners compensables és més fàcil que muntar una empresa.

Quan els actors polítics reconeixen que “el que estigui lliure de pecat...”, estan dient que no queda un pam de net i el sistema no funciona. És hora de canviar el mecanisme electoral de les llistes tancades per les obertes o nominals. Votar persones, no candidatures. Donar pas, també, als candidats lliures, desvinculats d’un partit ideològic i sotmès. Només amb la transparència de cada persona, sense amagar-se en la manta del partidisme, el votant tornarà a les urnes i recuperarà, possiblement, la confiança en els seus representants.

Ramon Mas Sanglas
Sta. Eugènia de Berga

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=655030&idseccio_PK=1006&h=