L’ESO a prova

Si aprova o suspèn ho sabrem el curs 2010-11 quan els alumnes de quart de secundària se’ls sotmetrà a uns exàmens externs de les àrees lingüístiques i de matemàtiques. Un experiment o assaig més del Departament? És la primera impressió, donat que al curs anterior es va fer a sisè de primària i no tindrà continuïtat amb aquesta permuta o traspàs d’etapa. Si l’objectiu és, simplement, “diagnosticar” un status acadèmic transitori, és molt poc rigorós per treure’n unes conclusions fiables. Quan els docents i la societat venim reclamant una recuperació dels valors de l’esforç, la disciplina, l’obligació i la qualitat, són imprescindibles uns controls del rendiment real amb caràcter avaluador i no simplement estadístic.

Si fem memòria positiva tots tenim el record de les revàlides de sistemes educatius anteriors. No es tracta d’implantar un model idèntic, però, sí, impulsor i eficient, amb constància dels resultats en cada expedient individual. És la forma de “validar” uns coneixements de nivell amb el reconeixement oficial a més de contrastar les noves adquisicions al llarg d’un període escolar. A tall comparatiu, aquests dos controls de primària i secundària se’ls hauria de donar un rang de selectivitat, nota vinculant parcial o percentual per a les etapes posteriors. Amb aquestes dues experiències prèvies les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) dels 18 anys no serien tan traumàtiques Tots som víctimes de la fragilitat humana i necessitem ser premiats moralment, almenys. Si per treure’ns el carnet de conduir fos suficient el domini del vehicle sense la prova teòrica obligatòria, qui es molestaria anant a classe o perdre el temps en preparar-la? Molt em temo que la novetat tindrà el mateix destí fallit de les proves de Competències bàsiques d’anys anteriors del segon curs de l’ESO.

La LEC pretén incentivar la bona escola amb més recursos pedagògics, humans i materials. Sense una avaluació permanent, exigent i seriosa dels mateixos, els fruits seran més inestables i minsos. Examinar l’alumnat és avaluar el sistema curricular, la dinàmica del centre i els docents implicats. Si l’aprenentatge escolar és progressiu mitjançant nous al•licients continuats -i repetint curs quan calgui-, el procés educatiu agafarà embranzida i començarem a sortir del pou del fracàs escolar.

Senyor conseller, si per professió li correspon donar-ne, també és prudent i de savis escoltar-ne. La comunitat educativa és molt àmplia i vol dir la seva. Aquí no és escaient l’aforisme castellà “consejos vendo y para mí no tengo”. Deixem-nos d’assajos de laboratori si els objectius no són prou consistents i amb garanties motivadores per a les persones afectades.


Ramon Mas Sanglas
24/10/2009