Sistema o polítics acabats? (NO ENVIAT)

Ser polític en aquest país resulta econòmicament rentable, però, socialment, gaudeix de poc prestigi. La degeneració progressiva per culpa de conductes corruptes ha pervertit el sistema a través dels partits i les coalicions, en permanents litigis per abastar el poder.

Són múltiples els mals que pateixen els nostres grups polítics. Urgeix una renovació estructural del seu finançament i de tot el sistema electoral, per canviar l’estil actual de fer política, poc recomanat per inacceptable. No té credibilitat popular per la ineficiència, la doble moral i la constant contradicció entre les paraules i els fets. El context polític nacional i autonòmic, fòssil i radicalitzat, no és representatiu a l’hora de legislar perquè està lluny d’un poble que no admet majoritàriament el mecanisme d’unes llistes tancades, imposades per la Constitució del 1978. S’ha de rescabalar el poder democràtic real, paralític i presoner en mans dels parlamentaris. Les paròdies electorals serveixen per destapar els camuflatges dels partits cada quatre anys i marcar nou territori, enlloc de parlar amb la gent i captar els seus missatges i angoixes. El polític, que es creu emissor dels seus dogmes, s’ha de convertir en receptor i servidor.

L’enrocament progressiu de les mateixes persones en el poder ens ha dut a un capgirament greu de les regles del joc, fruit d’una reglamentació constitucional anacrònica. La maquinària governamental ha segrestat la democràcia que ha posat al seu servei impregnant fins i tot l’activitat econòmica i humana. En els comicis electorals cada candidat es converteix en venedor ambulant de productes utòpics per assegurar el seu rànquing comercial, el seu escó, com una mercaderia més, amb la simple moneda de la promesa fàcil. És la litúrgia a què ens han avesat per comprar el vot del ciutadà. En lloc demanar-nos què ens fa falta o volem canviar, ens imposen el producte. Si no t’agrada, te n’abstens. Quina legitimitat podria tenir un govern amb un abstencionisme superior als 50%?

Mentre no s’obri el meló de la Carta Magna i es mantingui el seu caràcter intocable, que impossibilita la modificació del sistema electoral, la representació autonòmica al Senat, la llibertat popular de consulta, la flexibilitat monàrquica,... no podrem somniar en unes llistes obertes amb persones il•lusionades enlloc de partits o coalicions. La temença d’un revés individual i la pèrdua d’un muntatge suculent històric, fa que tots els parlaments del país, es desentenguin d’una nova llei. No estranyi, doncs, que, si per la legalitat no és fàcilment viable, apareguin altres viaranys titllats d’aventures, per aconseguir una llibertat d’expressió democràtica viva i noves formes de més autogovern.

Ramon Mas Sanglas
7/10/2009