Fem net d’una vegada

És la màxima prioritat del país. Qui i com? És l’interrogant que pesa sobre la democràcia del poble sense resposta fàcil. Els vasos comunicants de la corrupció han envaït les institucions, els partits polítics majoritaris i fins i tot els mateixos estaments judicials. “Si hi entrem, tots podem prendre mal”. Si hi fiquem el nas, ens haurem de tapar per la ferum. Sort que ara no toca. Una confessió més, casolana i natural, però, amb una llarga cua, que s’afegeix al col•leccionable del tres per cent del senyor Maragall, el tirar de la manta del PSC, el qui estigui sense pecat de l’Àngel Colom, el cas Millet, etcètera. No cal sortir de casa per ensumar el socarrim i veure fogueres. Dotze hores després d’aquestes declaracions profètiques de l’expresident Pujol salta a la llum pública una mostra més de la misèria política a Sta. Coloma de Gramanet. Per si faltava combustible en la campanya preelectoral, ja estem ben servits un any abans. Potser la presó ja no espanta cap ric o polític, perquè només hi tenen cabuda els pobres. Un bon advocat fa miracles.

La bona fe de l’expresident i la defensa dels seus (CiU) el poden haver traït per excés de paraules. També podia haver estat una teràpia d’alliberament inconscient davant la justícia –els mitjans de comunicació- perquè no sigui dit que qui calla atorga. El cert és, que va dir la veritat, com altres ho han escrit del seu propi partit, i se’n surten per coherència. Els dos estils no deixen impune ningú i evidencien que molts mandataris, que es diuen demòcrates, estan amb l’aigua al coll.

Davant d’un vodevil tan grotesc, el poble, essència i senyor de la democràcia, ¿ha de callar i anar a votar aquests representants? No estranyem que la ferum ens allunyi dels candidats i del sistema. La resposta a l’interrogant és la urgència d’un canvi de candidatures en pro d’uns aspirants lliures de la corruptela partidista mitjançant les llistes obertes. Mentre no arribi, l’opció més vàlida, neta i justa és la resposta del vot en blanc, no l’abstencionisme. Hem de donar l’esquena a tot mecanisme de finançament opac i als beneficiaris que han segrestat la democràcia i l’honradesa del poble per mantenir-se al poder.

Ramon Mas Sanglas
27/10/2009