25-N, paga extra del pensionista

Simple coincidència i motiu de reflexió per als votants jubilats. Sabem que la paga extra de Nadal del 2012 s’ha fos per als polítics, funcionaris i treballadors d’entitats concertades amb l’estament públic. L’impacte en contra del consum nadalenc serà notori per l’afegit extra a l’austeritat de tot l’any. Algunes il·lusions de grans i menuts es veuran truncades en  celebracions familiars. Dades recents confirmen  l’augment de pensionistes que sustenten fills i néts. La pregunta que ens fem sobre aquest col·lectiu de 8 milions i mig d’espanyols té una resposta dramàtica. Què li passaria al país amb una reducció notòria de les pensions, el retard, la retallada total o parcial de la paga extra de Nadal? No voldria ser profeta de mals auguris.

Els afectats catalans podran consultar per via telemàtica o als caixers accessibles el seu compte a partir de les 00.01 hores -si cap mecanisme canvia- abans de dipositar la papereta a l’urna. Les oficines estaran tancades. Un ensurt inesperat canviaria resultats durant les 12 hores electorals del 25-N. Les modificacions de pagament vindrien de Madrid, no de la Generalitat. En cap programa de campanya constarà aquest hipotètic malson, ans el contrari, les bones intencions de revalorització. La picaresca de l’ocultisme i mitges veritats és el capítol bàsic del manual polític. El míting del pànic contra el separatisme per captar el vot pensionista ha començat. El PPC s’ha polaritzat en residències de gent gran i casals d’avis  advertint que 1,6 milions de jubilats no cobraran si cometen el greu error de recolzar un país independent d’Artur Mas. Que 600.000 aturats perdran les prestacions. Aquests dards enverinats falsegen la realitat aprofitant la desinformació ciutadana de la tercera edat, la font més nombrosa de votants. Madrid només administra les pensions i l’atur que paguen  treballadors i empresaris del país cada mes. La guardiola d’emergència de les cotitzacions laborals acumulades de 65 mil milions -un 20% correspon a Catalunya- és intocable per a altres finalitats. El 8% del PIB català que surt i no retorna mai en les condicions financeres actuals, va en detriment de prestacions socials. Per què no en donen fe públicament amb les balances fiscals oficials? Si la recapta de Catalunya fos insuficient per pagar els seus jubilats més insolvent seria la resta de l’Estat sense l’aportació solidària que rep. Primer els de casa. El xantatge polític pot tenir un càstig electoral.

La cartellera dels comicis es vesteix de negre per als presumptes perdedors –als ulls del sondeig d’opinió- i de rosa per als victoriosos. L’amargantor d’uns i l’ensucrament d’altres topen amb el realisme de l’endemà. Coneixem el discurs de la nit electoral -ningú ha perdut- i els justificatius del govern electe:  “M’he trobat que no sabia...”, “La crisi m’obliga...”, origen d’incompliments flagrants. El penediment del ciutadà equivocat –per la mala elecció-  no té esmena o solució fins d’aquí quatre anys, normalment. Són riscos de la democràcia, confiar massa cegament en qui no té la bola de vidre o ha promès el que no podia per abastar el poder. El vot de la incertesa i de la por ompliran moltes urnes per culpa d’un partidisme desunit, egoista i confrontat, un sistema electoral tancat i la falta de transparència programàtica. Qui opti –legítimament- pel vot en blanc o l’abstencionisme no arriscarà en la ruleta política del futur. Tampoc tindrà dret a queixar-se dels errors de govern, si ha renunciat a col·laborar en el dret a decidir quan podia.

Ramon Mas Sanglas – 20/10/2012