El govern del Partit
Popular a València, Balears i Galícia està soscavant veladament els fonaments
de les llengües autòctones respectives. A Catalunya no ha pogut enderrocar la
solidesa de trenta anys d’immersió escolar malgrat nombroses denúncies. Escola i
poble n’han fet de la llengua el baluard
del futur. La proposta trilingüista per la porta falsa –una aposta modernista
del PP- no respon a la realitat. Sabem que el gruix dels docents no està en condicions,
de moment, per impartir àrees comunes en anglès. D’aquí tres anys sortiran les
primeres fornades de mestres que hauran fet tota la seva carrera en aquest
idioma. És el parany en què van caure alguns centres del País Valencià donant
compliment a la normativa autonòmica. Constatat el fracàs, van desfer el camí per caure del foc a les brases. Enlloc de
recuperar el valencià en les àrees comunes destinades a la immersió anglesa, algunes
van acollir-se al castellà com a llengua vehicular. Els somni trilingüe s’esvaí
a favor d’un 50% de les llengües cooficials. L’Escola Valenciana (formada per
26 entitats) estudia el replantejament. El dubte és el desequilibri lingüístic
previst als 16 anys en detriment del valencià.
A les illes Balears s’ha
agreujat el conflicte. A contracor dels
illencs s’impartien les assignatures en les dues llengües per iguals. Ara el
conseller ho empitjora compartint el bloc català amb l’anglès (25% cada llengua).
L’ensenyament concertat decidirà sobre
el seu model i els sindicats s’han plantat per falta de personal qualificat. Es
polititza amb l’excusa de la crisi i la situació plural de l’entorn turístic.
Al País Basc ha
crescut el bilingüisme del 22% al 37% en un quart de segle tot i la dificultat
de la llengua. El predomini social del castellà (50%) i la llibertat total de
les ikastolas (escoles basques) per
fer-ho tot en euskera no creen confrontacions greus. Les noves generacions s’hi
impliquen en el bilingüisme.
La política educativa
del ministre Wert tindrà poca oposició a Galícia. El “bilingüisme harmònic” de la
Xunta de Núñez Feijoó va tombar les polítiques que protegien la llengua
gallega. El professorat es resisteix a perdre la immersió tradicional. No accepten
l´últim decret “que intenta eliminar el
gallec com a llengua oficial”. En les grans ciutats un 90% de centres
pràcticament no ensenyen en gallec, tot i el reclam del 40% de famílies. El
govern s’ha negat al monolingüisme vehicular imposant el castellà en les àrees
troncals, camuflant un “pla d’enginyeria
social”. Per què tot tufeja a centralisme ideològic d’èpoques passades
enlloc d’expandir la riquesa plurilingüe peninsular? La resposta és assetjament.
Al Principat la força
del nacionalisme és la millor arma contra l’opressió política i l’aïllament.
Tenim els exemples residuals de la Catalunya Nord i l’Alguer, el nostre destí
si som envaïts. La cultura catalana desapareixerà quan l’escola deixi de ser
puntal i bressol amb la immersió lingüística. El nou pla educatiu del Ministerio
és denigrant si pretén “espanyolitzar els
nens catalans”. Té clar que per sentir-nos “ tan catalans com espanyols” s’ha d’eradicar la llengua vehicular única
de l’escola per domesticar sentiments ,
imposar la versió espanyola de la història i compartir llengua pròpia amb el
castellà i l’anglès per igual. Tres receptes per fulminar el virus contaminant
de la independència. Només oblida el més important: que les persones som
lliures, vivim en democràcia i el dret a decidir resideix en el poble, no en
els polítics involucionistes.
Ramon Mas Sanglas –
25/10/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada