El
Parlament s'està equipant amb les eines per fer la travessa. Ara cal
repartir la feina i fer-la bé per arribar sans i estalvis al destí fixat
per la majoria democràtica. El camí serà costerut perquè el diàleg i
l'acord es faran pregar per evitar la trencadissa
En breu començarà la recerca del full de ruta
per canviar el país sobre les bases de la consulta democràtica aprovada en el
Parlament: el dret a decidir per llei.
Cada partit s’ha posicionat amb matisos peculiars, oberts a la llibertat del
poble, a excepció de 27 diputats conservadors que s’han tancat en banda a
qualsevol nova senda per no contradir la bíblia constitucional i el centralisme
del regne. La democràcia no és abans que la pàtria única? Aquests diputats ja
tenen la feina feta amb el silenci i l’acatament. La tasca titànica recaurà als
independentistes per posar cara i ulls a un estat propi i al socialisme per fer
baixar de les beceroles un projecte federalista que mai ens han dibuixat sobre
un mapa d’Espanya. En quants estats pensen? Asimètrics i amb dependència econòmica
solidària com les autonomies actuals?
Canviar d’estatus significa buscar una forma
de vida diferent i millor. El risc és inherent a tot futur incert. Si el votant
opta per canviar serà per raons sòlides, no per caprici. Els motius polítics o
partidistes són efímers, interessats i poc consistents si no van acompanyats
d’arguments econòmics sostenibles per sortir del pou de l’atur i superar les
batusses fiscals. És l’hora dels economicistes pragmàtics, no dels sentiments
purs, -del tot respectables-, però insuficients per obrir nous marcs rendibles
i convincents. També arriba el torn de l’empresariat decidit a conservar i
dinamitzar les seves inversions reestructurant el propi negoci. És l’hora de
fer balanços autonòmics, repartir drets i obligacions amb equitat i sense
discòrdia, si fora possible. Nous territoris –siguin renovats o creats de
soca-rel- exigeixen noves legislacions, nous comportaments de mercat i canvis
de relacions humanes. La pedagogia del procés que tenim a la cantonada
requereix una formació ciutadana mental per respondre amb maduresa cap a on
anem, què volem i com ho farem. La crisi ens ha submergit en valors
d’austeritat que una Catalunya sobirana o un estat federal haurà d’extremar i
suportar una temporada més, sens dubte. La incomoditat econòmica i laboral serà
crua, però transitòria. No ens enganyem. La sotragada, però, serà compensada
amb escreix. Si la bona llavor democràtica fructifica, el futur de Catalunya no
serà pitjor que el present. Sortirem definitivament de la crisi, sols o
acompanyats, però reformats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada