Adéu consulta?

La inestabilitat del govern s'alimenta massa sovint de declaracions desafortunades de polítics rellevants. Després de construir un consens costa ben poc desfer-lo. Quina credibilitat té la paraula d'un mandatari? El pitjor són les conseqüències malèfiques.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert insinua  “posposar la consulta sobiranista mentre persisteixi la crisi”. S’ha declarat “partidària” de la governació i estabilitat de Catalunya amb els recursos actuals hipotèticament millorats des de Madrid. La consulta pactada amb ERC abans d’acabar el 2014 queda a l’entredit? Primera trencadissa formal de l’acord? Una vegada més s’escampa el contagi antisobiranista d’Unió Democràtica que el seu líder Duran i Lleida mai ha negat. De concretar-se tal intencionalitat CiU cometria un flagrant incompliment electoral. Va comprometre’s consultar el poble durant la legislatura (fins el 2016). Segona relliscada política catalana, a l’estil dreta espanyola? Què significa haver superat la crisi econòmica? Qui i sota quin concepte es posa dia, mes i any a la recuperació objectiva? No busqueu excuses ingènues per dir no a la consulta a canvi d’un respir propiciat des de Moncloa. L’oblit sobiranista és inconcebible i el preu final és passar per les urnes. És amb la ciutadania que teniu el compromís del futur, no amb els governants estatals de torn. Si la decisió majoritària fora equivocada assumirem entre tots el que ens mereixem sense  renunciar el dret.

Deixar la crisi enrere equival recuperar la recessió d’almenys cinc anys. Significa refer les nòmines retallades (20%), recobrar els llocs de feina perduts, actualitzar salaris segons l’IPC endarrerit i reequilibrar l’increment de l’IVA i l’IRPF. Són els paràmetres bàsics de les pèrdues fins el terrabastall econòmic i social actual. Senyora Núria de Gispert, per a quan aquesta recuperació i la consulta? Doni per quimèric tot pronòstic i la credibilitat dels arguments. Per honradesa de partit, enlloc d’amagar el cap per justificar un canvi d’opinió sobre el dret a decidir –sota influències centralistes i lobbies empresarials- , confessi la seva renúncia catalanista obertament. Aleshores seguirem tots el joc democràtic fent eleccions per no mantenir un govern en fals i la ciutadania enganyada. El suposat diàleg o flexibilització de l’Estat sobre política fiscal i financera no augura cap era gloriosa per als catalans que permeti repic de campanes i llançar per la borda la ruta pròpia dels dos partits governants amb majoria democràtica. Prou desconcert, partidisme i divisió social. Aquesta proposta desafortunada té regust d’amenaça que tant censureu al govern central i als mitjans periodístics. Si a cada ventada es canvia d’opinió oficial, ¿quina confiança mereix la governabilitat i la reafirmació del procés nacionalista sense marxa enrere? Preconitzar la paralització d’un projecte engegat amb el suport del poble (11-S) és temerari i una traïdoria a la paraula donada. Fa una setmana el president remarcava que el rumb sobiranista és inalterable malgrat un suposat pacte dialogat. Us posareu mai d’acord dins el govern?

Ramon Mas Sanglas – 26/3/2013