dissabte, 16 de març del 2013

Voldria ser pobre i no pot

Les primeres impressions del Papa Francesc I són d'entendriment social. L'Església vol canviar de tarannà? La pobresa és un bon camí per contrarestar la magnificència vaticana. Però, la persona no sempre pot amb les tradicions i el passat secular.

Vet aquí els sentiments del nou Pontífex, Francesc I. Té un cor i uns sentiments entendrits envers els pobres, però l’estructura de l’entorn vaticà està molt allunyada d’una realitat humil. Podrà viure en la seva intimitat el desig d’atendre la pobresa propera i llunyana, l’esperit evangèlic dels necessitats, però no s’hi podrà acostar físicament. La jerarquia secular mana, malgrat ser-ne cabdill de la cúpula eclesiàstica. Un voler sense un poder real. No podrà desprendre’s d’una riquesa mediàtica i material inherent al papat –no a la persona- fa segles. El valor incalculable acumulat al Vaticà és un patrimoni històric de la humanitat aliè a la voluntat individual d’un Papa. Podrà fer modificar uns pressupostos anuals sense vendre res de l’immens capital que l’envolta. Podrà imposar ritus i formes externes de senzillesa als seus súbdits més immediats, que no hi estan obligats per cap vot religiós de pobresa, com ell mateix, per ser jesuïta. Tota una paradoxa: estimar la pobresa, no poder-la exercir i menys imposar-la. No deixa de sorprendre una actitud tan altruista en temps de consumisme i de lluites pel poder, també religiós. Aquest canvi de mentalitat, ¿augura una regeneració eclesial, tan necessària, per retornar als primers segles del cristianisme? Si l’esperit de renovació va acompanyat d’una reforma estructural de l’Església amb l’entrada de la dona a les tasques eclesiàstiques i el celibat obligatori dels sacerdots deixa de ser un condicionat del seu ministeri, parlaríem d’un pontificat revolucionari i històric. El temps i els fets donaran fe d’unes bones intencions malgrat ningú és perfecte pel passat qüestionat o per les limitacions que el present imposa a contracor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada