Els docents de la concertada volen l’homologació?

És molt evident que les patronals no desitgen l’homologació dels treballadors, però, si aquests la volen tampoc ho demostren amb fets contundents, perquè no lluiten per aconseguir-la col•lectivament com a sector corporatiu. Les paraules i les bones intencions tenen un límit que fan perdre la credibilitat un cop transcorregut. D’exemples polítics recents en tenim un bon grapat. La mateixa malaltia encomanadissa ha passat al món laboral. L’apatia fa anys que envolta als docents, ja satisfets amb les conquestes guanyades anys enrere (analogia retributiva, estadis, prejubilació).
Ara bé, per què exigir uns drets de millora si desprès hi renunciem una vegada obtinguts? Un exemple ben palès n’és la prejubilació laboral. Un dret ben lliure, evidentment, però no fer-ne ús és un signe de menyspreu o d’indiferència envers aquells que el van aconseguir aferrissadament al seu moment.

Estem en plena lliga de la LEC, on s’hi juga el futur laboral i educatiu de Catalunya. Tenim uns equips molt ben definits: polítics i patronals, contra sindicats i treballadors. Els dos contrincants es troben en unes condiciones físiques i morals ben diferents. Mentre els primers van de bracet i amb les idees pròpies clarividents, els segons van més d’espectadors des de la banqueta o la tribuna, que com a jugadors. No hi ha una implicació directa en el terreny de joc, fet que presagia una golejada històrica de l’equip parlamentari i patronal.

La contradicció més quimèrica és, que, disposant numèricament de molts milers de jugadors docents, enfront d’un centenar escàs d’adversaris –malgrat molt poderosos-, ens mostrem freds, indiferents i apàtics com a simples observadors passius. El “poder i el voler” guanyar amb totes les garanties queda absorbit per la manca global de mutu recolzament i participació en el camp sindical. Pitjor encara, sovint algun jugador passa la pilota al contrari davant la pròpia porteria. “A bon entenedor poques...”.

Poca participació per manca d’interès? La LEC només és una qüestió de la pública? Falta de decisió per desinformació? Tot apunta i sona a comoditat, suficiència, passotisme i parar la mà, per si cau alguna engruna sense remugar. Aquesta és la trista realitat majoritària del col•lectiu docent privat. Per mostra un botó: les dues últimes xerrades informatives comarcals sobre la LEC. En el centre de Recursos de Vic hi assistiren 16 persones, i unes 60 a Manlleu (ajuntament). On era el miler, més que llarg, d’ensenyants de la concertada que té la comarca Osona?

Dia 19 de novembre: la LEC vista des del prisma sindical dels tres secretaris generals de la USOC, CCOO i UGT. Pronòstic del missatge comú: que tenim dret a totes les reivindicacions i més. Que cal fer pressió davant del parlament, recollir més signatures (estèrils), més cartes, més premsa,...
En sortirà alguna proposta comuna i efectiva més?
Qui i quants se’n adonaran de la imperiosa necessitat d’agafar la pilota i golejar una llei adversa amb totes les conseqüències?
Una vegada més donarem preferència la vaselina a les legítimes mobilitzacions no solament comarcals?
Deixarem a les famílies a l’estacada i que continuïn pagant cada mes l’ensenyament obligatori gratuït per dret constitucional?
Assistirem estoicament a l’enterrament del Pacte Nacional per a l’Educació i els drets que comporta l’homologació compromesa per al 2011?
Donarem per mort el contracte programa, símbol i camí de la gratuïtat total? És una petita part –important- de tot el PNE.

La participació del dia 19 serà un indicador de l’interès informatiu del sector laboral concertat (a nivell comarcal), però, el 23 de novembre marcarà la definitiva conscienciació dels treballadors per exigir una LEC favorable o indiferent, amb la implicació o desinhibició dels tres sindicats.

El dubte a la pregunta de l’article quedarà resolt. I el resultat del derbi també, a menys que es pugui paralitzar el joc i canviar totalment l’estratègia del sistema. Està a les nostres mans, si volem, però, únicament amb la unió i l’esforç de tots.

Ramon Mas
Delegat sindical FETE-UGT
14/11/2008