És notícia oficial del dia d’avui 24 d’octubre. El sector laboral d’educació d’aquests dos sindicats no s’adheriran a la jornada de vaga contra la LEC fixada per al dia 14 de novembre, tant per part de l’ensenyament públic com de la part concertada i privada.
L’explicació i fonament de la desconvocatòria és la falta d’interès i d’implicació dels treballadors palesa en la consulta o enquesta que els dos sindicats van tancar el dia 15 d’octubre. La participació de professors i de mestres ha estat decebedora i cap majoria dels participants s’inclina per fer l’aturada que mantenen els sindicats majoritaris de la pública (USTEC- STES, ASPEPC i CGT). Tampoc existeix una oposició oberta a la mobilització o dia de vaga, però, la manca de “quòrum” obliga als dirigents sindicals a suspendre, raonablement, la diada reivindicativa. Són els treballadors qui decideixen fer o no fer classe, no els sindicats. Com que aquest concepte no està prou present en la conscienciació laboral dels docents, per a ells van les conseqüències que se’n derivaran. Una vegada més la golejada de les patronals i del benemèrit conseller Maragall s’ha posat en evidència. Per tant, més via lliure a la LEC.
Com era d’esperar, la representativitat en el sector privat i concertat que té l’anomenat sindicat USOC ha brillat per la seva absència una vegada més. Fins ara no ha aparegut obertament en el mapa sindical contra la LEC. Potser hi està d’acord? Tal vegada pensa seguir l’estratègia reivindicativa de la patronal amb la recollida de més signatures? Esperem tinguin més encert.
La conclusió de tot plegat, és, que podem anar dient “adéu” a la famosa homologació horària i retributiva, al Pacte Nacional per a l’Educació i als seus continguts com el mateix contracte programa. O esperem la loteria nadalenca caiguda del cel sense jugar-hi? Comiat nefast, però, merescut per negligents, indiferents, passius i covards com a col•lectiu submís a una especial professió vocacional diferent de la resta de professionals dedicats a l’ensenyament. No ens ho creiem massa? No sona una mica a orgull tot això? O excés d’autoestima i d’autosuficiència? No necessitem una reducció horària per a una millor qualitat educativa? Si hi renunciem, perquè no lluitem, es perquè ens considerem prou capaços. No ens queixem, doncs. Siguem lògics.
Ara, sí, la patronal té les mans ben lliures per negociar, si li ve de gust, un tipus de conveni al seu aire. Tenen el camp planer sense cap obstacle. Els seus súbdits han claudicat a les seves exigències legítimes. Rendició incondicional. De moment ja han manifestat que en tenen prou amb l’actualització de les taules salarials. La resta de l’articulat els va de meravella amb el mateix conveni del 2001, amb les 24 hores lectives a l’ESO i 25 a la Primària. Fins el 2016, no cal córrer, com està escrit en el projecte de la LEC. Tenim el que ens mereixem.
L’explicació i fonament de la desconvocatòria és la falta d’interès i d’implicació dels treballadors palesa en la consulta o enquesta que els dos sindicats van tancar el dia 15 d’octubre. La participació de professors i de mestres ha estat decebedora i cap majoria dels participants s’inclina per fer l’aturada que mantenen els sindicats majoritaris de la pública (USTEC- STES, ASPEPC i CGT). Tampoc existeix una oposició oberta a la mobilització o dia de vaga, però, la manca de “quòrum” obliga als dirigents sindicals a suspendre, raonablement, la diada reivindicativa. Són els treballadors qui decideixen fer o no fer classe, no els sindicats. Com que aquest concepte no està prou present en la conscienciació laboral dels docents, per a ells van les conseqüències que se’n derivaran. Una vegada més la golejada de les patronals i del benemèrit conseller Maragall s’ha posat en evidència. Per tant, més via lliure a la LEC.
Com era d’esperar, la representativitat en el sector privat i concertat que té l’anomenat sindicat USOC ha brillat per la seva absència una vegada més. Fins ara no ha aparegut obertament en el mapa sindical contra la LEC. Potser hi està d’acord? Tal vegada pensa seguir l’estratègia reivindicativa de la patronal amb la recollida de més signatures? Esperem tinguin més encert.
La conclusió de tot plegat, és, que podem anar dient “adéu” a la famosa homologació horària i retributiva, al Pacte Nacional per a l’Educació i als seus continguts com el mateix contracte programa. O esperem la loteria nadalenca caiguda del cel sense jugar-hi? Comiat nefast, però, merescut per negligents, indiferents, passius i covards com a col•lectiu submís a una especial professió vocacional diferent de la resta de professionals dedicats a l’ensenyament. No ens ho creiem massa? No sona una mica a orgull tot això? O excés d’autoestima i d’autosuficiència? No necessitem una reducció horària per a una millor qualitat educativa? Si hi renunciem, perquè no lluitem, es perquè ens considerem prou capaços. No ens queixem, doncs. Siguem lògics.
Ara, sí, la patronal té les mans ben lliures per negociar, si li ve de gust, un tipus de conveni al seu aire. Tenen el camp planer sense cap obstacle. Els seus súbdits han claudicat a les seves exigències legítimes. Rendició incondicional. De moment ja han manifestat que en tenen prou amb l’actualització de les taules salarials. La resta de l’articulat els va de meravella amb el mateix conveni del 2001, amb les 24 hores lectives a l’ESO i 25 a la Primària. Fins el 2016, no cal córrer, com està escrit en el projecte de la LEC. Tenim el que ens mereixem.
Ramon Mas
24 d’octubre del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada