dissabte, 19 de gener del 2013

Silencis d’or



El silenci de Bárcenas és el cost de la seva llibertat, la salvació del PP i el salvavides del govern. Silenci sacrosant. Faran veure que el món sencer s’ha mobilitzat per atrapar les mans receptores del generós corrupte. Quants més beneficiats major complot per no obrir boca. Tots són amnèsics. És normal, un sobre negre no es veu de nit i menys el contingut. L’honorabilitat dels tres últims secretaris generals del partit (Cospedal, Acebes i Arenes) són garantia de que “no s’ha produït cap irregularitat ". Un eufemisme sarcàstic. “Tots tres compten amb una trajectòria d'honradesa que és garantia per a tots nosaltres" (Rajoy). Una garantia que ell utilitza com a escut per justificar la seva suposada tranquil·litat en aquest assumpte. Tot un argumentari cursi per arengar i apaivagar la militància inquieta, però, un demagògic raonament per a una ciutadania democràtica, madura i molt indignada. Després de posar la mà al foc sobre la innocència del partit fa un mea culpa? "Hem de ser més exemplars, si és possible, en les nostres conductes perquè la gent així ens ho exigeix. Només els podem demanar esforç i sacrifici si els nostres compatriotes veuen que els nostres comportaments estan fora de tota sospita”, afirma Rajoy. I continua: “El partit va actuar i es van adoptar les responsabilitats polítiques. Ara hi ha assumptes als tribunals” . En què quedem? Hi ha o no “irregularitats” en els 22 milions? L´única creença del poble en una majoria absoluta és que el govern apliqui unes lleis sense caducitat contra l’usurpador de diner públic i sigui jutjat sense pietat tot aquell que ha participat del gran pastís.
El ventilador de Madrid, que es va engegar contra la darrera suposada corrupció catalana dels Pujol i Mas, sense imputats i negada per la justícia fins ara, ha canviat de direcció i amb proves irrefutables. Tota conspiració política és maliciosa i contraproduent. No tiris mai cap pedra que pugui retornar la teva teulada. Vet aquí la gran feblesa d’un sistema polític que fa aigües quan la imparcialitat dels judicis i la transparència de les conductes són reprovables. Ens juguem el futur dels nostres fills per culpa d’un politiqueig oligàrquic i partidista que intenta aprofitar-se de la ignorància supina del poble. S’ha de reformar el sistema electoral i la Constitució perquè passin directament a mans de la ciutadania, sense intermediació de la partitocràcia. Fora privilegis. El teixit de la corrupció bancària, mediàtica i partidista s’ha d’eliminar amb urgència per regenerar la pseudo-democràcia que envolta molts estaments institucionals del país. Les transaccions amb diner negre són nefastes per a l’economia nacional, però el xantatge i el segrest dels drets democràtics del poble són abominables i delictius.
Ramon Mas Sanglas – 19/1/2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada