No es pot votar des de la ignorància

Els obstacles financers sembla que ens allunyen de la consulta. La volem fer i tenim les eines (104 diputats), encara que sense data. Estem preparats per contestar-la amb saviesa, dignitat i coratge? Els líders del nostre futur no engegen la maquinària informativa imprescindible. 

Anar a les urnes només amb el cor a la mà, -el sentiment d’amor patriòtic pur o de rancúnia- sense convicció i arguments que justifiquin el vot, seria políticament incorrecte i poc ètic, doncs, és una decisió històrica vinculant. Ignorància és no saber què passaria l’endemà de la votació amb un suposat SÍ majoritari. No saber on pagaran els catalans els impostos, si cobraran el salari o la pensió de cada mes i com afrontaran els dèficits amb saldo positiu. Han de saber què poden votar amb plena llibertat, sense represàlies exteriors, ni imprevisibles, ni burles i pors del futur. El referèndum o consulta amb cara i ulls ha de contemplar el triple ventall de la independència, el federalisme i l’autonomisme, perquè cap ciutadà es vegi exclòs i no pugui apel·lar radicalismes unilaterals i defectes de forma. És el missatge que té encomanat el Parlament de Catalunya amb el suport de 104 diputats i el dret a decidir. No ens hi juguem la governabilitat d’una legislatura de quatre anys sinó l’estatus estructural del país durant dècades o segles. Instaurar una independència és el renaixement d’una nació per voluntat majoritària amb totes les gestes econòmiques, laborals i socials, glorioses o dissortades. No és cap regal, és una conquesta democràtica.

Configurar un mapa federal de territoris suposa desfer el sistema autonòmic vigent per refer fronteres més adients, sense conflictes lingüístics ni greuges històrics. Uns estats federats més simètriques i amples simplificaria burocràcies en pro de l’estalvi. La transferència integral de competències reduiria l’Estat central a les Càmeres legislatives i als serveis comuns mínims. Una opció legítima del socialisme català i espanyol, mereixedora de les urnes per igual, malgrat la passivitat informativa dels promotors.

Qui optés per innovar les autonomies existents hauria de renunciar el modus vivendi de la solidaritat sistemàtica, el cafè caducat del 1978. La recaptació autonòmica íntegra d’impostos especials, de l’IVA, i l’IRPF, simulacre de pacte fiscal basc-navarrès, podria ser una solució o una trampa. Es tracta de produir per recaptar més i pagar menys. Una autonomia pura, un estat federal o independent –com tota empresa- no té futur sense beneficis, si no garanteix la prioritat del benestar i el treball dels ciutadans.

Els impulsors dels tres models han d’explicar als municipis, sense camuflatges visionaris, el rerefons de cada itinerari tocant de peus a terra. És a dir, amb documentació comparativa fiable, claredat i abast de la pregunta o preguntes i aplicació dels resultats sense esquerdes interpretatives. Urgeix una campanya científica, pedagògica i objectiva per combatre la inèrcia abstencionista i convèncer els indecisos. Tot lament posterior és irreparable. Que els polítics implicats deixin pas o comparteixin amb experts, economicistes i juristes. A què esperen? Cal significar que la determinació presa serà la portalada d’una transició pacífica i el paradigma de més autodeterminació, en forma de federació estatal o de segregació territorial. Si el procés consensuat té el beneplàcit democràtic amb reformes assenyades, no impactarà negativament els mercats interiors ni europeus. Només el diàleg supera barreres ideològiques tancades, sempre i quan s’avantposi la democràcia a les batalles partidistes i a l’enyorament del passat.

Ramon Mas Sanglas -  8/4/2013
http://blogs-lectores.lavanguardia.com/colaboraciones/no-es-pot-votar-des-de-la-ignorancia-58938#more-3326