Què és això? Estem a les beceroles. Molt soroll
partidista sense cap porta. Aclarim entre
federació i confederació. En el sistema confederal les parts traspassen poders
al “govern central”, conserven la sobirania i el dret a la secessió. Exemple,
la Unió Europea. En el marc federal els territoris reben competències i perden
la sobirania, de no acordar-se el contrari. Suïssa, Canadà o Bèlgica són models
plurinacionals extrapolables a Espanya a diferència de Mèxic i EUA, molt
uniformes. ¿Podria ser una alternativa factible –prèvia reforma de la
Constitució- abans d’emprendre una segregació del territori? L’intent encén
ires contra la sagrada unitat “indissoluble” com rep el moviment sobiranista.
Sense voluntat democràtica cap via de canvi és possible pacíficament.
Tota associació de comunitats més o menys
homogènies han de perseguir dos grans objectius: plenitud de drets transferits i bons recursos. Una federació d’estats
té en comú el Congrés legislatiu i un Senat de representació territorial. Només
els protocols de representació exterior, la monarquia o república federal i l’exèrcit
estarien costejats de forma asimètrica. Quina és la proposta política del
PSC-PSOE sobre l’Espanya plurinacional convertida en estats federats? Quants en
tindria? Quina quota solidària aportarien els més pròspers als menys afavorits?
Tots gaudirien d’un mecanisme financer propi comparable al pacte basc-navarrès.
Tindrien més poders respecte l’estatus autonòmic actual quant a fiscalitat,
marc geogràfic i competencial.
Una Catalunya federal és impossible sense
altres territoris d’Espanya. Els pares de la criatura no han presentat mai un
mapa d’aquesta hipotètica nació espanyola. Esperem una pedagogia activa i
concisa abans de la consulta, si pensen promocionar la iniciativa. És una
aventura fer conjectures territorials? Vet aquí un esquema basat en el
veïnatge, llengües pròpies, formació històrica, criteris fiscals i productius
simètrics. Com reduir 17 autonomies en 7
estats federals: (1) Andalusia i Extremadura, (2) Castella-La Manxa, Madrid,
Castella-Lleó, La Rioja i Cantàbria, (3) Comunitat Valenciana, Múrcia, Aragó i
Balears, (4) Catalunya, (5) País Basc i Navarra, (6) Galícia i Principat
d’Astúries, (7) Les Canàries. El bloc castellà conservaria el pes específic de
la capitalitat amb dues hisendes interiors diferenciades. Tots inclouen nuclis
industrials sòlids, excepte Canàries per la deslocalització peninsular. El
model, ajudaria superar la crisi i reduiria dèficits? Almenys s’evitarien 10
duplicitats parlamentàries, només quedaria un mini nucli administratiu central
comú i desapareixerien les autonomies de província única. Les balances fiscals
es reajustarien de forma més natural. L’esmicolament d’un país perjudica les
economies poc productives.
Les pretensions federalistes no anul·larien
les pressions independentistes. Els sentiments són inherents a la persona per
més cosmopolita que sigui. Influirien molt en les urnes, a més de la sensatesa
i la raó. L’important és compaginar la convivència ciutadana amb el respecte a
la singularitat territorial. Les vicissituds històriques d’Espanya han forjat
pluralitats patriòtiques. El federalisme no canviaria a qui només se sent
espanyol o basc o català o gallec. L’estructura geopolítica d’estat propi reajustaria
marcs socioeconòmics sense alterar les mentalitats lliures.
Ramon Mas Sanglas – 2/4/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada